Segon dia de Fòrum

L’acte va ser llarg i pesat, amb traduccions consecutives al wolof, francès i anglès, amb moltes intervencions i poques conclusions. Però estar amb 100 i picu dones de tot el món, i majoritàriament africanes, ha estat una de les millors experiències de la meva vida. A més he conegut i contactat amb moltes dones de les que espero mantenir el contacte i qui sap si acabar fent algun projecte conjunt.

Aquest fou l’apassionat relat de la Pilar, una catalana d’uns 50-55 anys i membre d’un grup de dones que treballa a nivell de barri, en el taxi de tornada del primer dia operatiu del Fòrum Social Mundial. I aquest és, vaig pensar, un excel·lent resum dels Fòrums que des de l’any 2001 s’han anat celebrant: un espai relacional d’on surten multitud d’iniciatives, idees, coneixement intercultural, i noves maneres de fer les coses en política i socialment.

Aquest dilluns, primer dia del Fòrum, en l’Espai dels Drets Col·lectius del Pobles que organitza el CIEMEN hem seguit, si fa no fa, el mateix relat de la Pilar: grans dificultats logístiques compensades per una important generació de xarxa i coneixement.

Els membres que ja formen part de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles (en el post del dia 6 n’he fet esment) ens hem trobat –en l’aula corresponent de la Universitat de Dakar–, amb els convidats africans de la taula “les veus d’Àfrica”. Teníem un únic objectiu: escoltar-los primer, debatre conjuntament després.

Així hem pogut conèixer les característiques i reivindicacions del Poble Libou, del conflicte que la Casamance manté amb el govern de Senegal, de la situació dels refugiats de Mauritània, de la visió dels afroamericans de Puerto Rico envers la seva identitat, i de la situació dels camps refugiats saharauis de la mà d’un representant del Front Polisari.

Poques grans conclusions, però moltes reflexions interessants. Per la tarda, passeig per les diferents carpes i stands que conformen aquest impressionant, caòtic i entranyable espai multicolor on s’hi barregen tendals d’organitzacions africanes, papers per tot arreu, guinguetes de menjar acabat de fer, venedors ambulants que et volen vendre tot i més, Toubabs a la recerca de la inexistent xerrada, cotxes, bicicletes, balls i dances, gent, molta gent, i fins un dromedari que no saps ben bé que hi fot aquí.

Els sentits, els cinc sentits, estan desbocats.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Notícies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s