CAT

La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles vol ser un espai de trobada i acció conjunta dels pobles i nacions sense estat i originaris d’arreu del món, per tal d’unir esforços per a fer progressar el reconeixement i exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles en l’era de la globalització.

1. Antecedents

2. Reforçar les lluites dels pobles i nacions per llur llibertat en l’era de la globalització

3. El Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles. Girona, 23 a 26 d’abril de 2010

4. Declaració Fundacional de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles

1. Antecedents

a) La CONSEU

Conseu 2003 a SardenyaL’any 1985 es van reunir per primera vegada els pobles i nacions sense estat d’Europa per a constituir la Conferència de Nacions sense Estat d’Europa, la CONSEU. Es tractava d’acompanyar el procés de construcció europea amb una plataforma dels pobles sense estat que sumés esforços polítics cap a l’articulació d’una Unió Europea qui hauria:

  • de ser respectuosa amb els drets culturals i lingüístics de les comunitats nacionals sense estat propi,
  • d’acceptar en el seu interior el dret democràtic dels pobles a l’autodeterminació.

A principis del segle XXI, amb la Unió Europa dels estats ja plenament constituïda i el nou escenari de la globalització econòmica, les diverses realitats dels pobles i nacions sense estat del món cobren una dimensió plenament global que obliga a:

  • reformular els discursos al voltant del dret a l’autodeterminació dels pobles, la diversitat nacional, cultural i lingüística, més enllà dels estats constituïts;
  • configuració d’un nou ordre internacional d’acord amb aquesta diversitat.

b) Fòrum Social Mundial 2009: Primera pedra en l’articulació a escala mundial de les nacions sense estat i els pobles originaris

És en aquest context que el Fòrum Social Mundial, trobada a escala global de moviments socials i experiències de lluita al voltant de la idea d’un altre món possible, esdevé l’escenari ideal per a construir un nou discurs sobre la globalització des de les nacions sense estat del món i els pobles originaris. Per això mateix, l’any 2008 el CIEMEN inicia una sèrie de reunions internacionals amb representants de partits, sindicats i moviments socials de les nacions sense estat d’Amèrica, d’Europa i del Pròxim Orient per tal d’articular un “Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles” en el marc del Fòrum Social Mundial 2009, que va tenir lloc a Bélém do Pará (Brasil), en territori de l’Amazonia. El projecte es va realitzar gràcies al finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de la Xunta de Galícia.

+info: http://autodeterminaciofsm2009.wordpress.com.

Aquesta trobada, que va aconseguir situar el dret a l’autodeterminació dels pobles entre els principals eixos temàtics del Fòrum Social Mundial, va aplegar representants dels pobles balutxi, kurd, cors, còrnic, català, basc, gallec, sard, aimara, maia, maputxe, quítxua, tàmil, amazic, palestí i sahrauí, entre d’altres. D’aquesta trobada en va sortir l’acord de constituir formalment una Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.


2. Reforçar les lluites dels pobles i nacions per llur llibertat en l’era de la globalització
L’entrada del món en l’era de la globalització està marcant lentament una sèrie de canvis en l’ordre internacional i en el discursos que en volen definir els canvis. A l’inrevés de les tendències hegemòniques al segle XIX i XX, el segle de la globalització està marcat pel progressiu reconeixement de la diversitat, fins i tot de la biodiversitat, de pobles, llengües i cultures que poblen la terra. Malgrat aquesta tendència a un major reconeixement de la diversitat, el món continua ordenat a partir del model decimonònic de l’Estat-nació, centralista i uniforme, que sovint nega l’existència política i/o cultural de nacions diferents a l’hegemònica que, no obstant això, es troben dins de les fronteres d’aquests Estats-nació.

a) Visió de l’escenari
Malgrat que sovint es vulgui fer veure el contrari, la realitat és que en els darrers vint anys han estat desenes les nacions que han assolit la independència, i també desenes els pobles i les cultures minoritàries que han assolit majors graus de reconeixement, d’autonomia o d’autogovern. No obstant això, encara som majoria els pobles i nacions sense estat i originaris que maldem perquè ens sigui reconegut el nostre dret fonamental com a poble, que és el dret a l’autodeterminació, amb la conseqüent independència política o construcció d’estats plurinacionals . Cal remarcar també que les transformacions del món a nivell global canvien els escenaris en què té lloc la nostra lluita per aquest dret i, degut a la creixent interdependència que està generant el procés de la globalització, apropen cada vegada més les nostres respectives realitats. Fins el punt que no és possible ignorar les altres realitats nacionals no plenament reconegudes que, com la nostra -la catalana-, articulen políticament, culturalment, socialment també moviments i processos cap a l’exercici de l’autodeterminació.

No podríem ignorar, en aquest punt, el procés de reviscolament polític i cultural de les nacions originàries a l’Amèrica Llatina, encapçalades per les recents refundacions constitucionals de l’Equador i Bolívia, antics Estats-nació convertits ara en Estats Plurinacionals, amb elevats graus de reconeixement del dret a l’autodeterminació i l’autogovern dels nombrosos pobles i comunitats indígenes que els poblen.

Però tampoc podem passar per alt l’enquistament de situacions tan deplorables com les del Sàhara Occidental, Palestina, Kurdistan o el País Basc, per la virulència de la repressió i l’enfrontament armat. O per la vulneració sistemàtica de desenes de drets humans i civils bàsics. Conflictes que tenen l’epicentre en el dret a l’autodeterminació i que posen de relleu la ineficàcia d’un ordre i i unes institucions internacionals que són mera corretja de transmissió de la sobirania dels estats, incapaços de sobreposar-se a les fronteres i els interessos creats i mantinguts per aquests, en benefici d’una governabilitat mundial al servei dels pobles i les persones. El darrer exemple d’aquesta injustícia la vam poder observar recentment en el cas de l’aniquilament físic del poble tàmil, a l’illa d’Sri Lanka, que havia aconseguit arrabassar a l’estat d’Sri Lanka una autonomia pròpia sobre els territoris de majoria tàmil.

Ens trobem, en definitiva, en una època de creixent interdependència de les relacions econòmiques, socials, culturals i polítiques a escala global. Per tant, ens trobem també davant d’una època on els canvis polítics d’uns afectaran els altres.

b) Missió
La missió principal d’aquesta nova Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles és bastir un espai de trobada entre pobles i nacions sense estat i originaris d’arreu del món que a) permeti un millor coneixement recíproc dels discursos i les pràctiques al voltant de l’exercici dels respectius drets col·lectius, b) aplegui esforços de cara a una major visibilització dels respectius casos i, en general, de l’existència d’una diversitat nacional, cultural i lingüística no reflectida en l’actual configuració de l’ordre internacional.

c) Grans objectius estratègics

  • Iniciatives conjuntes per fer avançar el reconeixement i exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles;
  • Capacitat d’incidència del discurs de l’autodeterminació en fòrums internacionals, ja sigui a nivell d’estats (ONU), com a nivell de societat (Fòrum Social Mundial);
  • Coneixement mutu: Reforçar els respectius moviments autodeterministes, mitjançant l’intercanvi d’experiències;
  • Reflexió i pensament: Articular i renovar discursos referents a l’autodeterminació, en el nou marc de la globalització;
  • Crear llaços de solidaritat i visibilització envers les retallades o vulneracions dels drets humans en general en les respectius pobles i nacions, especialment d’aquells drets humans (culturals, lingüístics, civils, polítics) relacionats amb la vulneració del dret col·lectiu fonamental a l’autodeterminació dels pobles.


3. El Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles. Girona, 23 a 26 d’abril de 2010
Entre el 23 i el 26 d’abril, la ciutat de Girona, als Països Catalans, acollirà el Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, el congrés fundacional d’aquesta xarxa mundial. Una trobada que s’emmarca en el cicle de fòrums mundials temàtics que ompliran l’any 2010 de trobades temàtiques arreu del món, coordinades des del Fòrum Social Mundial.

a) Objectiu del Fòrum
El Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles és una iniciativa del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El CIEMEN vol aplegar representants de moviments socials, culturals, polítics i sindicals de nacions sense estat i pobles originaris d’arreu del món, per tal de constituir la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.

b) Participants
Sempre d’acord amb les possibilitats econòmiques, el CIEMEN vol aplegar en aquest Fòrum Mundial representants del major nombre de nacions sense estat i pobles originaris del món, dels cinc continents. Depenent de cada cas, els participants poden ser representants d’un partit, d’un moviment o organització social, d’una associació cultural, d’un govern autònom o de qualsevol altra instància de representació que defensi l’exercici dels drets col·lectius dels pobles.
Al Fòrum també hi seran convidats intel·lectuals, així com centres de recerca o organitzacions internacionals que es dediquin, com a part fonamental de la seva tasca, a la defensa dels drets col·lectius dels pobles minoritaris.

c) Calendari i esquema de continguts del Fòrum
El Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles se celebrarà a Girona, Països Catalans, entre el 23 i el 26 d’abril de 2010. El contingut del Fòrum es dividirà en dues parts: una primera de debat i reflexió, i una segona de discussió i constitució de la Xarxa Mundial pels drets Col·lectius dels Pobles.

  • Dijous 22 d’abril, presentació del Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, a la Universitat de València.
  • Divendres 23 d’abril, festa de Sant Jordi, patró de Catalunya. Arribada dels delegats i participants internacionals. Rebuda institucional a l’Ajuntament de Girona. Conferència inaugural. Concert de música popular catalana i balls populars catalans. Salutació de les delegacions internacionals.
  • Dissabte 24 d’abril, a la Universitat de Girona. Jornada de debats i conferències en diferents aules de la Universitat de Girona.
  • Diumenge 25 d’abril. Els delegats internacionals faran d’observadors a la Consulta Popular sobre la Independència que aquest dia se celebra a la ciutat de Girona, com a una iniciativa cívica de la societat civil catalana per reivindicar l’exercici del dret de decidir. +info: www.referendumindependencia.cat.
  • Dilluns 26 d’abril, a la Universitat de Girona. Discussió i aprovació de la constitució de la nova Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.


4. Declaració Fundacional de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles

Girona, 26 d’abril de 2010, Països Catalans.

Document provisional

Els participants en el “Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius els Pobles” voldríem que aquest Xarxa que avui constituïm a través de la present Declaració esdevingués, sobretot, un punt de trobada dels diversos pobles del món. Tant dels qui són plenament reconeguts com dels qui no ho són encara. I, alhora, voldríem que el mateix esdeveniment fos un pas endavant cap al progrés de la humanitat, en què tots els pobles arribin a ser igualment respectats, per l’entitat i la dignitat sense excepció que els correspon.

El reconeixement dels drets col·lectius: una noció incontestable

Som conscients que aquests desigs no són encara compartits per molta gent. Per aquells que no creuen en l’existència real dels drets col·lectius dels pobles i, per tant, sostenen que la seva invocació no pot ser un referent d’aproximació de tothom. O per aquells que opinen que la defensa dels drets col·lectius dels pobles minimitza el valor dels drets humans individuals, dels únics drets assumits i reconeguts, segons ells, per les instàncies mundialment més representatives, començant per la mateixa ONU. Trobem entre els adversaris dels drets col·lectius dels pobles fins i tot persones d’una innegable trajectòria progressista a favor dels drets humans.

Un llarg camí cap al reconeixement dels drets col·lectius dels pobles

Malgrat aquestes objeccions, és evident que aquests últims anys s’ha avançat molt en la comprensió i acceptació dels drets col·lectius dels pobles. L’ONU els ha avalat, després d’haver-ne parlat finalment, de manera explícita, en la seva “Declaració Universal dels drets dels pobles indígenes”, aprovada el 2007, al cap de tantes seves preses de posició a favor d’aquesta dimensió dels drets humans, com són els Pactes econòmics, socials i culturals dels anys 1960, en què els drets col·lectius no hi figuren, però, d’una manera ostensible. Tanmateix, encara estem lluny d’una seva definició i formulació prou satisfactòries. Com ho prova, per exemple, la interpretació arbitrària existent sobre el dret col·lectiu més fonamental dels pobles, és a dir, el dret a l’autodeterminació.

El respecte d’aquest dret depèn efectivament de les instàncies internacionals, les quals decideixen sobre els criteris que defineixen certes comunitats com a pobles, per bé que que no hi ha reconeguda encara cap definició del terme “poble” de forma única i universal.

Aquestes deficiències ens mostren, amb tota la cruesa, el difícil i llarg camí que hem de transcórrer abans d’arribar a la fita d’introduir els drets col·lectius dels pobles al cap damunt de l’escala de valors de la humanitat; com a drets essencials per a construir una convivència democràtica, justa i en pau.

La història, inclosa la contemporània, i la mateixa actualitat ens mostren que la negació de l’existència dels pobles i les seves cultures, la limitació del seu dret de decidir i els tractes discriminatoris dels que són o han estat víctimes, han estat i són encara font de conflictes, de violències, de negacions dels drets humans, fins i tot de genocidi.

En conseqüència afirmem que la igualtat de reconeixement i de drets per tots els pobles dins el concert de la humanitat és una de els condicions fonamentals de la pau al Món. Nosaltres violem ser també actors claus d’aquests tasca major per la Pau.

Sabem, d’entrada, que aconseguirem més aviat aquesta fita si, sobretot, els membres dels pobles no reconeguts ens proposem prendre posició a favor de l’alliberament dels pobles, convertint-nos en pioners i, a la vegada, en ponts o mediadors per a teixir una xarxa de complicitats, de cooperació entre tothom que es preocupa pels drets humans. Per a realitzar aquesta tasca tenim uns precedents que ens animen i ens sostenen. En efecte, recordem que van ser, en primer lloc, representants de diverses nacions sense estat, en especial de nacions aborígens d’Amèrica, que arribaren a introduir en l’agenda del Fòrum Social Mundial de 2009, a Belém do Pará, en terres dels pobles indígenes del Brasil, la qüestió dels drets col·lectius dels pobles com un tema essencial per a bastir un altre món possible. Aquesta conquesta fou capaç d’atreure ja moltes persones que, fins aleshores, se sentien alienes o desinteressades per uns drets que els semblaven si més no secundaris davant tants altres problemes que trasbalsen la humanitat. Les propostes que es feren en el marc d’aquella sessió del Fòrum Social Mundial, en concret en l’anomenat Espai pels drets col·lectius dels Pobles, s’inspiraven en la “Declaració Universal sobre els drets col·lectius dels Pobles” escrita per experts d’arreu i difosa per la CONSEU (Conferència de Nacions sense Estat d’Europa) el 1990. L’esmentada “Declaració dels drets dels pobles indígenes” ha permès defensar els arguments esmentats.

Els drets col·lectius dels pobles com a fonament d’un món més just

D’aquestes i altres iniciatives ha emergit el convenciment, cada vegada més compartit, que només respectant, amb plenitud, els drets col·lectius dels pobles és possible respectar completament els drets humans individuals. No a l’inrevés. Perquè si un poble no és respectat en els seus drets, entre altres, a l’autodeterminació o a la sobirania, com qualsevol poble que ja en gaudeix, els membres d’aquell poble es trobaran limitats en els seus drets personals: la seva llengua serà rebaixada, la seva cultura serà posada a segona fila, la seva presència internacional serà mediatitzada, etc.

Considerats des d’aquesta perspectiva, els drets col·lectius dels pobles apareixen al primer pla en el compromís que cal prendre per a fer el planeta terra més humà. Dintre de les coordenades de l’altermundialisme que s’erigeix en el context de la globalització, de la crisi de civilitzacions, de l’afirmació dels valors capaços de convertir la utopia que un altre món és possible en una realitat tangible.

Malgrat l’evidència d’aquestes constatacions i proves, és ben palès que la humanitat no disposa dels mitjans suficients per a promoure la causa dels drets col·lectius dels pobles, tot i ser essencials per a edificar una democràcia i, per tant, una convivència, amb futur per a tothom i sense fronteres de cap mena.

A fi de col·laborar en la creació d’aquests mitjans tan necessaris, un grup de persones que pertanyem a nacions sense estat, prenem la iniciativa d’instaurar una “Xarxa pels Drets Col·lectius dels Pobles”, a Girona, ciutat històrica del poble català, tot comprometent-nos a treballar per a fer-hi convergir quantes més persones i pobles millor.

Identitat i objectius

La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles és un espai d’articulació dels moviments i organitzacions d’arreu del món que actuen pel reconeixement, al promoció i l’aplicació d’aquests drets.

Està oberta a la participació d’associacions, organitzacions i moviments socials, sindicats i polítics, que incloguin entre les seves prioritats la promoció i la defensa democràtica dels drets col·lectius dels pobles i el dret a la seva autodeterminació.

Aquesta Xarxa neix en el marc del Fòrum Social Mundial, i gràcies a l’impuls que aquest li donà en la seva edició de Belém l’any 2009. En conseqüència, la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles recolza i assumeix plenament la Carta de Principis del FSM, incorporant-la al seu bagatge. La Xarxa serà membre actiu del FSM, aportant-hi els seus plantejaments i propostes, solidàriament amb els altres moviments i lluites que en formen part.

La Xarxa s’organitzarà i actuarà per tal d’avançar en:

  • La coordinació i articulació dels actors socials i polítics a escala mundial que treballen en favor dels drets col·lectius dels pobles.
  • La legitimació dels drets col·lectius dels pobles que no són reconegut en l’ordre jurídic internacional públic.
  • El reconeixement del dret a l’autodeterminació més enllà dels territoris reconeguts com a colònies per l’ONU, estenent-lo a tots aquells pobles que democràticament vulguin exercir el seu dret a decidir.
  • La promoció del reconeixement dels drets col·lectius dels pobles en les institucions i organismes internacionals, en especial en el sistema de l’ONU.
  • El suport als moviments i organitzacions d’arreu del món que lluiten pels seus drets col·lectius.
  • La recerca i aplicació de models democràtics i formes de governança i d’organització política de la societat, que superin les limitacions dels actuals models estatals, més inclusives, participatives, respectuoses amb la diversitat i amb els drets humans individuals i col·lectius, construint noves societats més democràtiques, justes i sostenibles.
  • La defensa (contra tot tipus d’agressions) del territori, de les llengües, de les cultures i dels béns naturals, com a patrimoni de tota la humanitat i com a elements bàsics per a l’existència de tot poble, defensant-les de tota mena d’agressió.
  • La denúncia de totes les formes de repressió que ataquin la legítima defensa i promoció dels drets col·lectius dels pobles.

Organització

Per tal d’assolir aquests objectius, la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, s’organitzarà mitjançant:

Una Assemblea General, que se celebrarà cada dos anys, amb la participació de tots els membres, que debatrà i decidirà sobre l’agenda política i organitzativa de la Xarxa.

Grups de treball, acordats per l’Assemblea General, que desenvoluparan debats, iniciatives i activitats específiques. Aquests grups de treball podran ser de dues modalitats: temàtics i per tipus d’organització. En aquest segon cas podran ser de: associacions, sindicats i moviments polítics.

Cada grup de treball tindrà un equip coordinador, que exercirà aquesta funció per un període d’un any, ampliable com a màxim d’un mes.

Un grup facilitador format per les organitzacions coordinadores dels grups de treball i per la secretaria internacional.

Una secretaria internacional que exercirà les funcions de coordinació i dinamització generals.

Agenda

En el període 2010-2011, la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, durà a terme les següents iniciatives:

  • Convocar i organitzar la seva segona Assemblea General
  • Legalització de la Xarxa com a associació internacional
  • La seva sol·licitud d’entrada al Consell Internacional del FSM
  • La participació en el procés “Crisi de Civilització i Paradigmes Alternatius” en el marc del FSM
  • Organitzar un espai pels Drets Col·lectius dels Pobles en el FSM 2011 a Dakar
  • El desenvolupament dels mitjans de comunicació electrònica necessaris per al seu funcionament intern, així com per a la seva comunicació externa.
  • La celebració d’una iniciativa pública descentralitzada en defensa dels drets col·lectius dels pobles el 12 d’octubre de cada any.
  • Realitzar els passos necessaris per a participar a totes les trobades de l?ONU per a defensar-hi els drets col·lectius.
  • Estructuració d’un grup de treball de juristes format i organitzat per a assistir les organitzacions i grups de nacions sense estat per tirar endavant recursos a les estructures i instàncies internacionals de control sobre el respecte als drets dels pobles que figurin en les normes internacionals existents o de sanció contra els incompliments d’aquests drets.

2 responses to “CAT

  1. Retroenllaç: Catalogne- Journal d’une deuxième observation internationale (Jour 1- Jeudi 22 avril 2010) « Le blogue politique de Daniel Turp

  2. Retroenllaç: Catalogne- Journal d’une deuxième observation internationale (Jour 5- Lundi 26 avril 2010) « Le blogue politique de Daniel Turp

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s