Qui som

PRESENTACIÓ DE LA PÀGINA
PRESENTACIÓ DEL FÒRUM

Benvinguts al bloc oficial del Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, on hi trobareu la informació sobre la celebració de la trobada internacional que, en el marc del Fòrum Social Mundial, tindrà lloc a Girona (Països Catalans) del 23 al 26 d’abril del 2010.

Aquest Fòrum temàtic sobre l’autodeterminació i els drets col·lectius és la continuació de la iniciativa que el CIEMEN va dur a terme durant el Fòrum Social Mundial 2009, a Bélém do Pará, Amazònia (Brasil), quan va organitzar l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles.

Podeu contactar amb l’equip del CIEMEN responsable d’aquesta activitat mitjançant els següents canals:

CIEMEN
C/Rocafort, 242 bis 2n
08029 Barcelona
Tel: (0034) 934443800
www.ciemen.cat


PRESENTACIÓ DEL FÒRUM

Per a la creació d’una Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles

Els participants en el “Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius els Pobles” voldríem que aquest esdeveniment signifiqués, sobretot, un punt de trobada dels diversos pobles del món. Tant dels qui són plenament reconeguts com dels qui no ho són encara. I, alhora, voldríem que fos un pas endavant cap al progrés de la humanitat, en què tots els pobles arribin a ser igualment respectats, per l’entitat i la dignitat sense excepció que els correspon.

Som conscients que aquests desigs no són encara compartits per molta gent. Per aquells que no creuen en l’existència real dels drets col·lectius dels pobles i, per tant, sostenen que la seva invocació no pot ser un referent d’aproximació de tothom. O per aquells que opinen que la defensa dels drets col·lectius dels pobles minimitza el valor dels drets humans individuals, dels únics drets assumits i reconeguts, segons ells, per les instàncies mundialment més representatives, començant per la mateixa ONU. Trobem entre els adversaris dels drets col·lectius dels pobles fins i tot persones d’una innegable trajectòria progressista a favor dels drets humans.

Malgrat aquestes objeccions, és evident que aquests últims anys s’ha avançat molt en la comprensió i acceptació dels drets col·lectius dels pobles. L’ONU els ha avalat, després d’haver-ne parlat finalment, de manera explícita, en la seva “Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes”, aprovada el 2007, al cap de tantes preses de posició a favor d’aquesta dimensió dels drets humans, com són els Pactes econòmics, socials i culturals dels anys 1960, en què els drets col·lectius no hi figuren, però, d’un manera ostensible.

Tanmateix, encara estem lluny d’una seva definició i formulació prou satisfactòries. Com ho prova, per exemple, la interpretació arbitrària existent sobre el dret col·lectiu més fonamental dels pobles, és a dir, el dret a l’autodeterminació. Un dret que és o no respectat en funció de la catalogació que les instàncies internacionals donen a cada una de les comunitats humanes, si els atorguen o no la qualitat de ser pobles, per més que no es doni una mateixa definició universalment acceptada de què és un poble.

Aquestes deficiències ens mostren, amb tota la cruesa, el difícil i llarg camí que hem transcórrer abans d’arribar a la fita d’introduir els drets col·lectius dels pobles al cap damunt de l’escala de valors de la humanitat; com a drets essencials per a construir una convivència democràtica justa i en pau. Sabem, d’entrada, que aconseguirem més aviat aquesta fita si, sobretot, els membres dels pobles no reconeguts ens proposem prendre posició a favor de l’alliberament dels pobles, convertint-nos en pioners i, a la vegada, en ponts o mediadors per a teixir una xarxa de complicitats, de cooperació entre tothom que es preocupa pels drets humans. Per a realitzar aquesta tasca tenim uns precedents que ens animen i ens sostenen. En efecte, recordem que van ser, en primer lloc, representants de diverses nacions sense estat, en especial de nacions aborígens d’Amèrica, que arribaren a introduir en l’agenda del Fòrum Social Mundial de 2009, a Belem do Pará, en terres dels pobles indígenes del Brasil, la qüestió dels drets col·lectius dels pobles com un tema essencial per a bastir un altre món possible. Aquesta conquesta fou capaç d’atreure ja moltes persones que, fins aleshores, se sentien alienes o desinteressades per uns drets que els semblaven si més no secundaris davant tants altres problemes que trasbalsen la humanitat. Les propostes que es feren en el marc d’aquella sessió del Fòrum Social Mundial, en concret en l’anomenat Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, s’inspiraven en la “Declaració Universal sobre els drets col·lectius dels Pobles” escrita per experts d’arreu i difosa per la CONSEU (Conferència de Nacions sense Estat d’Europa) el 1990. L’esmentada Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes era llegida com una confirmació autoritzada dels citats plantejaments.

D’aquestes i altres iniciatives ha emergit el convenciment, cada vegada més compartit, que només respectant, amb plenitud, els drets col·lectius dels pobles és possible respectar completament els drets humans individuals. No a l’inrevés. Perquè si un poble no és respectat en els seus drets, entre altres, a l’autodeterminació o a la sobirania, com qualsevol poble que ja en gaudeix, els membres d’aquell poble es trobaran limitats en els seus drets personals: la seva llengua serà rebaixada, la seva cultura serà posada a segona fila, la seva presència internacional serà mediatitzada, etc.

Considerats des d’aquesta perspectiva, els drets col·lectius dels pobles apareixen al primer pla en el compromís que cal prendre per a fer el planeta terra més humà. Dintre de les coordenades de l’atermundialisme que s’erigeix en el context de la globalització, de la crisi de civilitzacions, de l’afirmació dels valors capaços de convertir la utopia que un altre món és possible en una realitat tangible.

Malgrat l’evidència d’aquestes constatacions i proves, és ben palès que la humanitat no disposa dels mitjans suficients per a promoure la causa dels drets col·lectius dels pobles, tot i ser essencials per a edificar una democràcia i, per tant, una convivència, amb futur per a tothom i sense fronteres de cap mena.

A fi de col·laborar en la creació d’aquests mitjans tan necessaris, una grup de persones que pertanyem a nacions sense estat, prenem la iniciativa d’instaurar una Xarxa pels Drets Col·lectius dels Pobles, a Girona, ciutat històrica del poble català, tot comprometent-nos a treballar per a fer-hi convergir quantes més persones i pobles millor.

Aquesta iniciativa s’articularà de la manera que els participants en la trobada de Girona decidiran els dies 23-26 d’abril de 2010.

Aureli Argemí
President del CIEMEN

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s