Cinquè dia de Fòrum

Amb quatre dies de Fòrum a l’esquena, ja hem après que no cal llevar-se molt d’hora –fins ahir, a les 7 del matí perquè les activitats comencen a les 8’30– ja que, fet i fet, tothom va apareixent més enllà de les 9.

Avui però ha sigut un dia especial. Avui hem decidit constituir legalment la Xarxa Mundial dels Drets Col·lectius dels Pobles, hem fixat una agenda comuna d’activitats i campanyes, hem acordat la propera trobada (Kurdistan turc), hem aprovat la Declaració política de la Xarxa i, finalment, i molt rellevant, hem ampliat la xarxa amb un procés d’enfortiment de les relacions de confiança entre organitzacions de pobles de quatre continents (i el cinquè que falta, Oceania, amb possibilitats d’incorporar-ne una organització).

Resultat positiu, satisfacció per la feina (ben) feta per part de l’equip del CIEMEN. Per la tarda, i com a acte final de les activitats de l’espai dels drets colectius dels pobles, hem celebrat un acte de difusió de suport a la consulta de Barcelona Decideix, en el marc del Forum Social Dakar. Perquè cal mirar el món, decididament i sense complexos, sense oblidar però, la pròpia problemàtica nacional de la que en som corresponsables.

COMUNICAT DE PREMSA: La Consulta de Barcelona Decideix, al Fòrum Social Mundial de Dakar

El CIEMEN i Barcelona Decideix organitzen un acte de recolzament i difusió internacional de la Consulta per la Independència del 10 d’abril que es celebrarà a Barcelona. L’objectiu és donar a conèixer als participants del Fòrum Social Mundial de Dakar l’onada de consultes que s’han realitzat a Catalunya el darrer any i mig, amb un especial èmfasi en explicar i donar suport a la consulta que organitza Barcelona Decideix.

Amb les intervencions de:

• Carles Riera, CIEMEN
• Xosé Manuel Beiras, Fundació Galiza
• Yan Choucq, Comitè bretó per la democràcia i els drets de l’home
• Domingo Hernández, moviment indígena de Guatemala
• David Minoves, Fundació Irla
• Cissoko Aldiouma, Moviment pels Refugiats de Mauritània
• Francesc Ramis, STEI-i, Intersindical de les Illes Balears
• Soraya Sough, Cabília
• John Cutcliff, Cornualla
• Roberto Espinoza, Xarxa Ubuntu d’Amèrica Llatina

L’acte es durà terme a l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles que coordina el CIEMEN, on es desenvolupen els treballs de l’eix “Crisi de civilització i paradigmes alternatius” del Fòrum, i que té per objectiu la visualització de les reivindicacions culturals i polítiques de pobles sense Estat.

Al llarg d’aquesta setmana, en aquest espai s’hi han estat realitzant un seguit d’activitats relacionades amb la difusió, el debat i el reconeixement d’aquells pobles i nacions que tenen en comú la manca d’un Estat propi. Hi han participat membres d’organitzacions de nacions europees (País Basc, Galícia, Bretanya, entre d’altres), mediterrànies i del Pròxim Orient (Kurdistan, Cabília i Palestina), americanes (poble maputxe, pobles indígenes de l’Equador, Bolívia i Perú, entre d’altres) i per descomptat, africanes (Casamance, tuaregs, Sàhara Occidental, Poble Libou). L’acte es celebrarà aquest dijous a les 5 de la tarda, com un dels actes finals del Fòrum Social Mundial.

Organitzen:
CIEMEN i Barcelona Decideix

Quart dia de Fòrum

Si amb una cosa coincidim molts dels participants europeus que hem vingut a Dakar, alguns d’ells amb llarga experiència, és que aquest és el Fòrum de les dones. De les dones africanes per precisar. I no estic parlant només de les dones que majoritàriament s’encarreguen de les parades de menjar, artesania i exposició de les diferents reivindicacions en tendals i guinguetes. Estic parlant, sobretot, de la quantitat d’organitacions, xerrades i activitats protagonitzades per dones africanes, que han estat, sens dubte, el gran valor afegit d’aquest Fòrum.

D’altra banda, a l’Espai dels Drets Col·lectius dels Pobles que organitza el CIEMEN, vam tenir un dels debats més fèrtils de tots els dies. El tema, la contribució dels drets col·lectius dels pobles a la pau, la cultura i la democràcia. A partir d’una brillant introducció del Bretó Yan Chouq, en David Minoves de la Fundació Irla, la Rania Madi de Palestina, en John Clif de Cornualla, l’Emine Ayna, alcaldessa de Kurdistan i, finalment, Xose Manuel Beiras de la fundació Nova Galiza, van explicar les diferents aportacions de cada poble –del seu poble– a la pau, la la cultura i la democràcia.

Bon contingut i millor assistència, que contraresta les dificultats organitzatives que els europeus, des de la nostra racionalitat, patim especialment. La segona part del dia, dedicada a un seguit de trobades preparatòries per definir i concretar declaracions, continuïtats i futures agendes comunes, en una marató de reunions i més reunions.

Definitivament, intentar canviar el món és estimulant, motivador, però també esgotador. La jornada acabava amb el sopar diari que conjuntament fem els altres membres de la xarxa, amb una tertúlia final, que per la seva interculturalitat és d’una riquesa espectacular.

Tercer dia de Fòrum

Avui sembla que tot comença a rutllar.

Tots els participants europeus anem de mica en mica agafant el ritme africà, despullant-nos, a marxes forçades, dels propis paràmetres organitzatius, caracteritzats pel racionalisme quadriculat, adaptant-nos al que sempre han fet a l’Àfrica: sobreviure, que en el cas del Fòrum vol dir buscar-se la vida per trobar la xerrada i/o activitat programada.

Curiosament, però, un dels actes més esperats pels forumaddictes, ha començat sols amb cinc minuts de retard sobre l’hora anunciada, les 4 de la tarda. Es tracta de la xerrada titulada “Principis per a un nou paradigma de civilització”, amb Susan George, Boaventura do Santos, Chico Whitaker, i els catalans Joan Martinez Alier i el Carles Riera, en representació del CIEMEN, entre d’altres ponents.

Malgrat el poc temps, la densitat reflexiva del ponents deixa a tothom satisfet (ho sento, un post no dona per explicar-ne el contingut).

Al matí, a l’Espai CIEMEN hem parlat dels conflictes que pateix el món des de la perspectiva dels drets col·lectius dels pobles, amb un representant gallec, un amazigh, un kurd i un guatemaltec. El debat posterior que s’ha generat ha permès entreveure un punt en comú entre cada experiència: els estats constituïts no admeten competència per la hegemonia del territori del que s’han apoderat, i exerceixen tot tipus de pressió, violència inclosa, envers les iniciatives polítiques organitzades que reclamen drets, siguin culturals o polítics.

El dia ha acabat amb la primera conferència de premsa del Comité Africà organitzador del Fòrum. Un acte tens marcat per la pressió i boicot permanent d’un nombrós col·lectiu de marroquins, presumptament enviats pel govern del Marroc amb un únic objectiu: fer callar, amb tots els mitjans possibles, la reivindicació del Front Polisari en la defensa dels drets del poble saharaui.

Com veieu, tots plegats tenim molta, molta feina per fer.

Segon dia de Fòrum

L’acte va ser llarg i pesat, amb traduccions consecutives al wolof, francès i anglès, amb moltes intervencions i poques conclusions. Però estar amb 100 i picu dones de tot el món, i majoritàriament africanes, ha estat una de les millors experiències de la meva vida. A més he conegut i contactat amb moltes dones de les que espero mantenir el contacte i qui sap si acabar fent algun projecte conjunt.

Aquest fou l’apassionat relat de la Pilar, una catalana d’uns 50-55 anys i membre d’un grup de dones que treballa a nivell de barri, en el taxi de tornada del primer dia operatiu del Fòrum Social Mundial. I aquest és, vaig pensar, un excel·lent resum dels Fòrums que des de l’any 2001 s’han anat celebrant: un espai relacional d’on surten multitud d’iniciatives, idees, coneixement intercultural, i noves maneres de fer les coses en política i socialment.

Aquest dilluns, primer dia del Fòrum, en l’Espai dels Drets Col·lectius del Pobles que organitza el CIEMEN hem seguit, si fa no fa, el mateix relat de la Pilar: grans dificultats logístiques compensades per una important generació de xarxa i coneixement.

Els membres que ja formen part de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles (en el post del dia 6 n’he fet esment) ens hem trobat –en l’aula corresponent de la Universitat de Dakar–, amb els convidats africans de la taula “les veus d’Àfrica”. Teníem un únic objectiu: escoltar-los primer, debatre conjuntament després.

Així hem pogut conèixer les característiques i reivindicacions del Poble Libou, del conflicte que la Casamance manté amb el govern de Senegal, de la situació dels refugiats de Mauritània, de la visió dels afroamericans de Puerto Rico envers la seva identitat, i de la situació dels camps refugiats saharauis de la mà d’un representant del Front Polisari.

Poques grans conclusions, però moltes reflexions interessants. Per la tarda, passeig per les diferents carpes i stands que conformen aquest impressionant, caòtic i entranyable espai multicolor on s’hi barregen tendals d’organitzacions africanes, papers per tot arreu, guinguetes de menjar acabat de fer, venedors ambulants que et volen vendre tot i més, Toubabs a la recerca de la inexistent xerrada, cotxes, bicicletes, balls i dances, gent, molta gent, i fins un dromedari que no saps ben bé que hi fot aquí.

Els sentits, els cinc sentits, estan desbocats.

Inici del Fòrum Social Mundial

Normalitat a Dakar durant la setmana prèvia al Forum Social Mundial. Llevat d’alguns anuncis que parlaven de l’esdeveniment, res feia pensar que, dies després, milers persones d’arreu del món s’aplegarien a la cita anual del ben anomenat moviment altermundialista.

En aquest context de relativa incertesa, però amb un clar esperit optimista, l’equip del CIEMEN es disposava a assistir a la manifestació que inaugurava el FSM de Dakar, acompanyats i acompanyant la resta d’integrants de la recent creada Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.

Representants del moviment kurd, del comitè de refugiats de Mauritània, del moviment indigenista d’Amèrica llatina (Perú, Bolívia, Guatemala), de Palestina, dels bretons, de la Cabília, de Galícia, bascos, mallorquins i valencians, i fins de tot de la Cornualla, tots plegats vam quedar gratament sorpresos de l’abast de la manifestació, en tots sentits: pel temps que va durar –5 hores–, pel llarguíssim recorregut –5-6 quilòmetres– i per la quantitat –70.000 persones segons l’organització.

Punt i a part mereix el fet d’estar envoltats de tot tipus d’organitzacions africanes, amb les que compartim les mateixes reivindicacions a l’entorn del màgic concepte “un altre món és possible”.

Qui deia que a l’Àfrica no hi havia societat civil organitzada? Ara ja ningú. Com tampoc ningú podrà dir que l’Àfrica no se’n sortirà: veient la manifestació, i sobretot passejant per la Universitat de Dakar (seu del fòrum), hom s’adona de les virtuts del directe, de les virtuts de mirar sense intermediaris.De fet, veient la magnitud de la manifestació ens hem adonat que en aquest Fòrum als toubabs europeus saberuts ens caldrà tres coses: escoltar, veure i aprendre. Que així sigui.

El dret a l’Autodeterminació i la defensa dels drets dels pobles, a l’agenda del Fòrum Social Mundial de la mà d’una entitat catalana

• El CIEMEN organitza al FSM de Dakar un eix temàtic propi sobre els drets col·lectius dels pobles sense Estat
• Aquest esdeveniment es celebra en el marc de la Xarxa Mundial dels Pobles que el CIEMEN coordina
• El CIEMEN col·labora amb les activitats i delegació catalana del Fòrum Social Català, també present a Dakar

El CIEMEN coordina l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, un projecte que té per objectiu la visualització de les reivindicacions culturals i polítiques del pobles sense Estat en el procés del Fòrum Social Mundial. Aquesta iniciativa es materialitzarà a la propera trobada del FSM a Dakar- del 6 a l’11 de febrer- durant la qual el CIEMEN, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, gestionarà un espai temàtic propi sobre la qüestió dels drets col·lectius dels pobles sense Estat.

En aquest espai s’hi realitzaran tota mena d’activitats relacionades amb la difusió, el debat i el reconeixement d’aquells pobles i nacions que tenen en comú la manca d’un Estat propi. A l’Espai hi participaran membres de nacions europees (País Basc, Còrsega i Escòcia, entre d’altres), mediterrànies o del Pròxim Orient ( Kurdistan, Cabília o Palestina, per exemple), americanes ( maputxe, pobles indígenes de l’Equador, Bolívia i Brasil, entre d’altres) i per descomptat, africanes ( Casamance, Tuaregs, Sàhara Occidental, etc).

Organitza: CIEMEN
Amb el suport de: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

25A: Girona escull independència

La Consulta sobre la independència, un procés popular iniciat el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i que ha permès a centenars de milers de catalans votar per l’autodeterminació de la nació catalana ha arribat aquest diumenge 25 d’abril també a Girona.

Tal i com era previst, els delegats participants al Fòrum han pres part d’aquesta consulta popular en qualitat d’observadors internacionals.  Durant la jornada, i dividits en diversos grups, han visitat col·legis electorals de Girona i municipis de la rodalia, com Olot, Lladó, o Vilafant, per citar-ne només uns quants. Durant l’observació s’han entrevistat amb organitzadors i votants. També han presenciat el recompte de vots, i les compareixences de premsa de l’organització Girona Decideix a la Casa de la Cultura de Girona.

Primera sessió de treball

Aquest dissabte ha tingut lloc a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Girona la primera jornada del Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, en quatre taules rodones en les quals hi han participat la majoria de representants de les delegacions internacionals presents. L’activitat també era oberta a les persones que han volgut apropar-se al campus de Montilivi per seguir de prop i participar a les reflexions, crítiques i propostes entorn al dret a l’autodeterminació i la resta d’afers que s’inclouen sota el paraigües dels drets col·lectius.

Després de l’obertura per part d’una representant de la UdG, del CIEMEN -Carles Riera- i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -David Minoves-, els temes sobre els quals han versat les quatre taules rodones al llarg de la jornada es poden resumir en els següents títols: Els drets col·lectius en el marc dels drets humans, Experiències d’exercici del dret a l’autodeterminació, Identitats, territoris, crisi ambiental i dret a decidir: visions crítiques d’un món insostenible i Diversitat, crisi de l’Estat-nació i globalització: quina és la vigència del dret a l’autodeterminació?.

Durant la jornada també hi ha hagut la participació d’alguns dels delegats al programa Solidaris, de Catalunya Ràdio. Aquest espai ha ofert una àmplia cobertura informativa del Fòrum, amb una entrevista a l’estudi de tres representants i el desplaçament d’una unitat mòbil al campus Montilivi, on l’emissora pública catalana ha entrevistat dos delegats més. Podeu escoltar la gravació al blog del programa.

Arrenca el Fòrum a Girona: Parlaments de les delegacions i concert de La Carrau

Aquest divendres de Sant Jordi comença finalment el Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, el primer esdeveniment internacional que, en el marc del Fòrum Social Mundial i en forma de fòrum temàtic, unirà en un mateix espai a representants de moviments cívics, partits polítics, governs autònoms i membres del món intel·lectual de nacions sense Estat d’arreu del món.

Des d’aquest divendres i fins dilluns dia 26, una trentena de delegats internacionals (vegeu-ne el llistat) debatran, amb la participació també de tots aquells que vulguin sumar-s’hi, sobre la qüestió del dret a l’autodeterminació dels pobles en el context de la globalització.

El Fòrum començarà oficialment aquest divendres 23 (podeu consultar-ne el programa) a les 18:45h, en un acte protocol·lari i tancat al públic, en el qual s’oferirà una benvinguda institucional als delegats internacionals, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Girona.

A les 19:00h, començarà l’acte públic de presentació del Fòrum, amb parlaments de les delegacions internacionals. Serà al Jardí de la Infància, entre el carrer del Carme i la pujada de les Pedreres (vegeu el mapa).

A les 20:00h, al mateix lloc, hi haurà un concert d’inauguració, gratuït i obert a tots els públics, amb el grup terrassenc La Carrau.